Entrevista a Alicia Linares Roger, sòcia i cofundadora de l’empresa de consultoria Monday Happy Monday: “Les organitzacions si volen créixer i deixar un impacte real al seu entorn, han de treballar per a les persones”

SomDONES i Mireia Molina entrevisten a Alicia Linares Roger.

Bon dia, Alicia. Per començar, ens agradaria una petita introducció de qui ets i què és Monday Happy Monday.

Jo soc Alicia Linares, soc pedagoga de formació, la pedagogia és el meu ADN.

Sempre dic que soc pedagoga però d’empresa, perquè habitualment la Pedagogia està molt associada només al món de l’educació formal. Les pedagogues acompanyem a les persones a desenvolupar-se, a aprendre, al llarg de la seva vida i en qualsevol context. Per tant jo he treballat en el context empresarial.

I Monday Happy Monday és la meva empresa, una agència d’innovació que vam cofundar amb la Maite Moreno, la meva sòcia, psicòloga, l’any 2015, ja fa gairebé 9 anys.

I què és Monday Happy Monday? Creiem que les organitzacions, si volen avançar, si volen créixer, si volen deixar impacte, un impacte real a la societat o al seu entorn, han de treballar per a les persones, les persones que tenen dins de la seva organització, el talent intern, els clients, els col·laboradors, els seus partners,… totes les persones que estan dins o al voltant de l’organització.

Aquesta és la nostra filosofia, pensem que les organitzacions som persones i treballem per a persones. A Monday Happy Monday creiem en la innovació humanocentrista aplicada a qualsevol projecte nou que hagis de crear o on hagis de resoldre alguna cosa. Pensem que la clau es fer-ho tenir present quines són les persones, els destinataris del teu projecte. Saber quines necessitats tenen, quins són els seus desitjos i les seves motivacions. Si entens molt bé les necessitats d’aquestes persones estem segures de que allò que facis o aquella solució que creis, s’adirà molt i tindràs èxit perquè respondràs realment a les seves necessitats. Així que a Monday Happy Monday fem això, crear nous futurs més humans.

La teva experiència ha abastat tant en grans empreses com al món emprenedor. Pots compartir amb nosaltres alguns moments claus a la teva carrera que t’hagin portat a enfocar-te a la importància de les persones?

Jo vaig treballar la meitat de la meva carrera professional en empreses grans.

Això em va donar l’oportunitat de participar en projectes interessants. Les empreses grans tenen molts recursos i en una empresa on jo estava treballant (al sector de les telecomunicacions) creien molt en el desenvolupament de les seves persones.

Com a pedagoga a l’empresa, vaig poder desenvolupar-me i aprendre què volia dir això de desenvolupar el talent.

Vaig veure molts professionals que realment es van desenvolupar durant aquests anys i vaig poder conèixer la feina, que volia dir això d’acompanyar la gent a desenvolupar el seu talent.

Després, des de la meitat de la meva carrera professional fins ara, vaig sortir de la gran empresa i em considero emprenedora i empresària. Vaig entrar en el món de l’ecosistema de petites empreses que ajudem a les grans, des de fora. El cert és que durant un temps, em vaig allunyar una mica del tracte directe amb les persones, però la meva essència és la pedagogia i em vaig adonar que havia de tornar a treballar en contacte directe amb les persones. Va ser quan em vaig començar a plantejar com des de fora de les organitzacions podia ajudar a impactar en les persones. Quan em vaig trobar amb la meva sòcia, la Maite Moreno, vam adonar-nos que podíem aportar des de fora aquesta visió de creure que realment les persones són el centre de moltes de les coses que passen a les organitzacions.

A Monday Happy Monday li doneu molta importància al Design Thinking i a les metodologies àgils. Ens podries dir, de què es tracta?

M’agrada explicar que el Design Thinking i les metodologies àgils són com si fossin cosines. Són dues metodologies que s’agafen molt de la mà, però serveixen per dues coses diferents.

El Design Thinking que traduït al català seria el pensament de disseny, és aplicar el que els dissenyadors i les dissenyadores de producte fa molts anys que apliquen, que és dissenyar quelcom usable per a una persona. Això avui en dia, al món de les empreses s’està utilitzant per resoldre problemes o per crear coses noves. El Design Thinking t’ajuda a respondre a la pregunta  “què hem de fer?”, a dissenyar quelcom nou, sigui una solució a un repte o un producte, servei o experiència totalment nova. Es un procés, una metodologia i una sèrie de fases.

El Design Thinking té una sèrie de principis que podríem dir que són importants.

El primer és la empatia. S’aplica a la primera etapa del Design Thinking i és fonamental.

Consisteix en entendre molt bé quina és la situació que està vivint aquella persona per la qual has de dissenyar allò o has de resoldre allò i per tant entendre-la a ella i al seu context.

El segon és la multidisciplinarietat. No existeix el Design Thinking d’una sola persona. Aquests processos habitualment es fan amb un conjunt de persones que estan pensant sobre el mateix, on hi ha una diversitat de professionals i de pensaments diferents, per buscar les millors solucions entre totes.

El següent principi és la creativitat. Per això associem molt el Design Thinking només amb la  creativitat. És veritat que el pensament analític també existeix, però el que intentem és fer coses creatives, innovadores, quelcom que realment generin impacte i que tinguin una durabilitat en el temps.

Per tant, són aquests principis de col·laboració, d’innovació, de creativitat i d’empatia, el que aporta a dissenyar de forma força ràpida, per a resoldre què hem de fer.

I l’“Agile” és el que ve després. Un cop ja he resolt el que he de fer, el que he dissenyat, aleshores ho he de construir. Aquí les metodologies àgils aporten un gran avantatge competitiu. Són metodologies molt adaptables a la incertesa que avui en dia tenen els projectes.

Un dels “mantres” més interessants que tenen les metodologies àgils és: millor interacció que documentació, és a dir, millor interacció entre persones que escriure moltes documentacions.

A la vostra presentació a la web de SomDones comentàveu que heu portat a terme més de 105 projectes. Quins d’aquests projectes han suposat un repte per a vosaltres?

Nosaltres som una consultora d’innovació i quan estàs ajudant una organització des de fora, necessites que dins d’aquesta organització hi hagi algú que tingui

lideratge sobre els projectes. Et contracten per fer alguna cosa, però el que tu fas des de fora necessita un aliat intern.

Diria que els projectes més difícils han estat alguns projectes on no hem tingut aquest aliat intern, no hi ha hagut una persona que tingués prou capacitat d’influència interna. La innovació, que és el que nosaltres fem genera dos sentiments i ambos els he vist durant aquests anys. Per una banda genera molta emoció, molta il·lusió, moltes ganes de fer alguna cosa nova, resoldre alguna cosa, obrir un nou mercat, fer un nou producte, fer una nova web, és igual. Però per altra banda, la innovació també genera por. Aleshores, quan entres en la innovació dins d’una organització, necessites que algú de dins d’aquesta organització lideri el projecte per portar totes les persones cap a aquesta il·lusió i anar una mica trampejant aquestes pors que són normals i humanes.

Diria que els projectes més difícils no han sigut tant pel repte que hem de resoldre, que sempre té relació amb persones, sinó per com a vegades costa que l’empresa per la qual treballem acabi articulant allò que finalment acabem decidint tots plegats, què volem fer.

Llavors, els reptes han sigut aquests, en què hem hagut de fer un acompanyament del líder perquè realment generés aquesta influència i fes que es bellugués l’organització.

Parlant de SomDones. Què va ser el que et va impulsar a crear-te un perfil a la nostra plataforma?

Nosaltres, tant la meva sòcia com jo, creiem molt en les xarxes entre les dones. Nosaltres som dones, hem creat el nostre projecte amb la visió que, mitjançant el nostre projecte empresarial, podem millorar la societat on vivim, el món de les empreses. I pensem que les dones entre nosaltres podem ajudar-nos molt.

Totes, avui en dia, i cadascuna tenim les nostres fortaleses, diferents i complementàries.

Jo potser sabré molt d’unes coses, d’aquestes metodologies que acabem de comentar, però potser necessitaré alguna vegada que alguna dona de l’àmbit més tecnològic, per exemple, o de l’àmbit jurídic, em doni una mà en certes coses que em passen a la meva carrera professional o personal.

Creiem molt en això, en el poder de la xarxa, en una xarxa com SomDones. Crec que aquesta és la motivació, de conèixer la plataforma, d’anar a algun dels seus esdeveniments, perquè sé que aniré a un lloc on em sentiré bé, on hi haurà empatia, on hi haurà alguna cosa en comú amb altres dones, en com les dones fem empresa, en com vivim les relacions professionals, etcètera.

Atès  que tu ets una dona i sòcia en un camp, sovint dominat per homes, quins són alguns desafiaments que has enfrontat al llarg de la teva carrera?

Els desafiaments són molts. Jo diria que hi ha dos importants, que es repeteixen moltes vegades, que és primer, en el món de les empreses, les dinàmiques de treball, de relació, etcètera, estan creades pels homes. Vull dir, “para y por los hombres”. Llavors, quan tu ets dona i entres en aquest món, estic parlant, per exemple, de la cultura del presencialisme, de la cultura de la feina, de les reunions a altes hores, o aquest tipus de coses, és difícil de superar, perquè està organitzat pels homes i sembla que no estàs en aquests cercles d’influència si no segueixes el joc d’aquestes dinàmiques.

Hem avançat i hem progressat molt i crec que això és un tema del que ja es parla molt i que es fa molt evident i que moltes dones estan intentant trencar. De fet, quan crees la teva pròpia empresa, parlant des del rol de l’emprenedoria, estàs trencant una mica aquesta manera de fer, perquè al final ho fas amb la teva visió del món, és a dir en com creus que ha de funcionar el món. Aquest és un desafiament recurrent.

I un altre desafiament per mi és trencar l’estereotip que tenen els altres sobre tu quan ets una dona. Nosaltres ara potser comencem a tenir ja una edat i ja no ens passa tant, però quan començàvem a Monday Happy Moday i anàvem a les empreses i començàvem, per exemple, una activitat, un workshop col·laboratiu, les persones de l’empresa ens presentaven:

Bé, han vingut las “chicas” de Monday Happy Monday. Jo pensava, a veure, las “chicas no”. Si haguessin vingut dos consultors, de gairebé 50 anys, amb una formació, amb un bagatge, una experiència, els hi diríem, los “chicos”? No, veritat?.

Sempre has de fer aquest esforç, que els altres t’estan veient com una dona, com una “chica” que ve aquí a ajudar. Has de trencar aquest estereotip per posar-te al teu lloc. I perquè la gent entengui què és el que tu vens a fer, qui ets, què fas, quin valor tens, i que a partir d’aquí puguis començar a treballar, perquè si no, treballes des del lloc que no és el que et toca. I aleshores, com que nosaltres volem impactar, que és el que dèiem, l’única manera que tenim d’impactar és dir: bé, un moment, aclarim, trencar la posició!

Trencar aquest estereotip, també és un desafiament recurrent, passa moltes vegades. Dia a dia. Diria que aquests són els desafiaments més grans que he tingut.

Bé, ja per acabar, com ja saps, somDONES és una plataforma que està dedicada a que les dones puguin millorar professionalment. Quin seria el teu consell per a dones que aspiren a rols de lideratge al món empresarial?

Tinc quatre consells.

Un seria que revisin el seu valor. A vegades, ens despistem de quin és el nostre valor, què sabem fer, i quin valor realment tenim en aquella organització o en l’entorn empresarial en què estem. Cal recordar-ho i tenir molt clar què és el que tu aportes. Sí, una mica la síndrome de la impostora.

Això seria la primera qüestió.

La segona és que facis xarxa. Parlàvem abans de la xarxa SomDONES. Rodeja’t de gent que et pugui recolzar en la teva trajectòria professional. Rodeja’t d’altres professionals com tu, amb les que puguis compartir, amb les que puguis créixer, troba una mentora més gran que tu, no vull dir tant d’edat, sinó que ha fet una mica més de camí que tu en aquest propòsit de liderar alguna cosa, que t’aplani el camí. Quan era jove, penso ara, com és que no vaig pensar en una mentora que m’ajudés? Jo crec rodejar-te de persones que et poden ajudar a aconseguir allò que vols és molt important.

La tercera qüestió és, prepara’t sempre. Ja sé que pot semblar com dir que les dones s’han de preparar més per demostrar més, però bé, prepara’t. Vas posant a la teva motxilla noves eines, nous coneixements, desenvolupes certes competències perquè al final, si tu vas creixent com a professional, la teva proposta de valor va creixent i has de poder anar a fer aquest camí que tens en ment. Per tant no deixis de preparar-te, no ens quedem estancades, intentem sempre millorar.I l’últim és, el NO ja el tens, no deixis de trucar a cap porta, toca totes les portes que puguis, no et tiris enrere, no pensis, si és oportú, si em voldran, si no em voldran… Toca totes les portes, prova, llença’t i truca la porta. I si és que no, truca a una altra.

Moltes gràcies Alicia, per les teves paraules i per ser una referent per a moltes altres dones.

Pots escoltar l’audio de l’entrevista a:

https://go.ivoox.com/rf/120227149

Feu un comentari

Sol·licita informació sobre el Programa DONES AMB IMPACTE