La periodista de SomDONES Marina Tovar entrevista a l’arquitecta italiana, resident a Barcelona i autora de projectes com el Parlament d’Escòcia, l’edifici de Gas Natural o la reforma del mercat de Santa Caterina. Un plaer parlar amb ella d’Arquitectura.
MT. Bon dia Benedetta. Com vas endinsar-te en el món de l’arquitectura? Era un somni que tenies des de petita?
BT. No ho sé ben bé. De petita m’agradava molt la idea de fer un món nou, maco, ideal. Tinc aquest record de somniar, tenia aquest idealisme. I també m’agradava moltíssim dibuixar.
Quan vaig haver de decidir que fer, vaig pensar que l’Arquitectura era una bona opció. Els primers anys vaig pensar que m’havia equivocat. Però, mentre pensava haver-me equivocat, també trobava coses meravelloses i m’adonava que l’arquitectura tenia moments que m’interessaven moltíssim. I, a poc a poc, vaig entrar en tots aquests meandres que ofereix aquesta professió increïble. I mira, al final, encara no sé què faré de gran, però resulta que soc arquitecta.
MT. Vas estudiar a Venècia, després et vas traslladar a Nova York i ara a Barcelona, creus que l’arquitectura pren característiques o els valors del lloc on està?
BT. Moltíssim. Això era una de les discussions que fèiem amb l’Enric al principi de la nostra relació, jo soc italiana i ell era català. I ell deia, “Què farem? Perquè l’arquitectura es fa en el mateix lloc on es viu.” I jo li deia, “No et passis, també l’arquitectura es pot fer a distància per altres països”. I en la nostra carrera, hem fet moltes arquitectures fora de Barcelona, fora de Catalunya i fora d’Europa. Ara és molt normal amb els mitjans que tenim poder treballar a grans distàncies.
Però realment, aquest esperit de lloc és una cosa fonamental per a un bon arquitecte perquè no a tot arreu hi ha la mateixa manera de respondre als problemes, hi ha diferents cultures… i jo crec que a llocs diferents s’ha de contestar o s’ha de donar una manera de fer diferent. I això és el que complica fer a l’arquitecte en molts llocs del món.
MT. Quins són els teus referents en el món de l’arquitectura?
BT. Ara tinc molts referents, perquè hi ha molts arquitectes fabulosos. Per exemple, estic al jurat del Premi Pritzker i sempre estem mirant arquitectes boníssims d’arreu del món i hi ha moltes sorpreses. L’últim el vam donar a un arquitecte que es diu David Chipperfield, abans a altres més revolucionaris o avantguardistes, un arquitecte africà que es diu Francis Keré, Lacaton i Vassal, … Però hi ha molts arquitectes que potser no arribaran mai a tenir aquests premis planetaris i són meravellosos, veus que actuen amb amor. O sigui que les meves referències són els meus col·legues, que fan una arquitectura amb amor, qualitat i ganes de tenir bons resultats.
“Les meves referències són els meus col·legues, que fan una arquitectura amb amor, qualitat i ganes de tenir bons resultats”
MT. Has mencionat a arquitectes d’arreu del món, creus que la globalització és quelcom important per a l’arquitectura?
BT. Jo espero que sí, que evolucioni l’arquitectura i que també evolucioni el pensament humà. Una espècie molt especial, d’un costat molt divina, de l’altre terrenal. Som tan capaços que la nostra capacitat es pot transformar també en la nostra perdició.
Però tota la part de comunicar-se, per exemple, l’arquitectura dona informacions sobre la manera de viure, la manera de fer, la manera de trobar-se i és una manera d´evolucionar la nostra raça humana.
L’arquitectura és una cosa que pot educar. Per exemple, quan ara fem arquitectures a llocs del món com la Xina, o Taiwan, llocs molt llunyans, crec que és una mena de conversa que pot servir per créixer, per al meu creixement, el nostre i el de les persones amb que fem la conversa.
“Quan fem arquitectures arreu del món, establim converses que ens ajuden a créixer”
MT. T’has referit diverses vegades a que t’interessen els objectes o elements antics, com és la teva visió de l’arquitectura?
BT. M’encanta l’arquitectura antiga. Soc italiana i europea i tenim un món molt antic. Aquí, al casc antic de Barcelona, on treballo i visc, hi ha moltes coses de l’antiguitat i moltes coses que venen del passat. I és un passat estimat, que el coneixes i saps a quina època es refereix. És un luxe tenir edificis que tenen pedres de fa 800 anys o més.
Poder conviure amb tot aquest passat és una riquesa. Algunes vegades hem fet aquesta cosa de recuperar o fer edificis que són reformes d’alguna cosa que ja existeix. I tenim aquesta filosofia de pensar que la història que trobes i els seus elements han d’adaptar-se a les noves generacions. Llavors la nostra arquitectura fa això també. Posa un granet de sorra més a les coses que trobem i fem aquest collage que tantes vegades passa a la història. Per exemple, la nostra casa, que és un lloc on hem experimentat una mica la manera d’actuar sobre arquitectures existents, és una mena de collage, de sobre posició i de convivència amb una època diferent i sabent que hi ha hagut moltes generacions abans que nosaltres i nosaltres aportem una mica del nostre. És com fer una conversa a distància, com la vèiem abans, però en aquest cas no és una distància geogràfica, és una distància temporal.
MT. Dius que l’arquitectura actual és molt femenina, que les emocions prenen més valor, l’arquitectura pren contacte amb l’exterior i l’interior… Creus que hi ha hagut un canvi al món de l’arquitectura?
BT. Jo penso que sí. L’arquitectura ara és una arquitectura molt de feminitat. Crec que estem buscant més aquest tipus de capacitat. Perquè jo crec que les dones tenim capacitats que hem anat desenvolupant en els mil·lennis, de costums, de maneres de fer, i un dels costums que les dones sabem fer més és adaptar-nos.
“L’arquitectura busca aquesta capacitat d’adaptar-se i transformar-se que tenim les dones”
Aquesta és la necessitat més important que hi ha avui en dia. És un món més obert, un món amb novetats cada moment, i això necessita una grandíssima capacitat d’adaptació. I l’arquitectura d’ara també té aquesta capacitat d’adaptar-se, d’absorbir les coses que troba i fer una transformació.
També una altra de les característiques de les dones potser era aquesta habilitat amb el tèxtil. No és només de les dones, però tradicionalment, les dones ocupaven tot el que tenia a veure amb el fil i els teixits. L’arquitectura d’avui en dia és una arquitectura molt teixida, una arquitectura que privilegia la textura i la superfície. Fa una gran investigació sobre tot aquest tema de superfície tèxtil, i jo crec que això és una cosa molt femenina. Llavors jo no crec que sigui una cosa absoluta, però l’arquitectura d’avui en dia revela moltes característiques femenines.
MT. Quan tu vas començar, tenies alguna referent arquitecta femenina?
BT. No particularment, perquè en el passat era difícil trobar dones arquitectes. Però en aquella època, a Itàlia, hi havia una dona-arquitecta molt coneguda, molt famosa, que era la Gae Aulenti, i era una referent important per demostrar que una dona podia ser més arquitecta que molts col·legues homes i amb molta força i molta capacitat.
Potser sí que una carrera d’una dona-arquitecta, potser la meva, o la de moltes altres dones, pot donar força altres dones que estan estudiant, altres joves, i que veuen que això és possible. I que també és possible fer arquitectura en un model encara més diferent, està tot per inventar.
“El fet que hi hagi hagut menys dones a l’arquitectura, dona més ganes a les dones arquitectes joves, perquè saben que hi ha més possibilitats de fer coses que encara no s’han vist fer.”
MT. Creus que t’has hagut d’enfrontar a algun obstacle a la teva professió pel fet de ser dona?
BT. Sí, segurament, perquè no és gaire fàcil. Jo sempre poso el mateix exemple: una vegada vaig anar a fer un jurat per un concurs molt important a França. Es concursava fer una torre, un projecte que normalment se li dona a un arquitecte home, al ser molt gran i important. Però dins dels projectes d’arquitectes que estàvem seleccionant hi havia el d’una jove dona i es veia molt bé. Quan va arribar el moment de decidir, tothom parlava molt bé d’ella. I llavors, una mica malèvolament, jo vaig dir que “li donaria el primer premi” i immediatament tothom va esclatar que no, com donar un premi a una dona, i això és realment la veritat.
“Moltes vegades les dones estem a l’arquitectura per tenir aquest equilibri de gènere, però a les dones no ens donen els projectes importants i de responsabilitat, perquè és un costum que s’ha d’agafar. “
Jo he hagut de lluitar moltíssim en tota la meva carrera, com a totes les dones, que estem fent aquesta carrera tan complicada que és l’arquitectura.
MT. Què ha de passar perquè això canviï? Per a què les dones també puguin fer torres i projectes importants?
BT. Jo crec que a poc a poc, veient altres exemples, la gent començarà a canviar la mentalitat, és com una mena de costum, una inèrcia que queda per allà.
La inèrcia va canviant poc a poc, la gent ja s’acostuma amb les noves maneres de fer, i llavors les dones, a poc a poc, entrarem a ser absolutament equiparables als homes també en el món de l’arquitectura que ha sigut, històricament, un món molt masculí.
MT. I per acabar, les últimes preguntes. T’identifiques com a feminista?
BT. No ho sé. La veritat és que mai he sigut de posar-me en un grup “ista”. Estic molt atenta al tema femení. M’encanta parlar-ne, descobrir-lo, m’encanta trencar motlles, m’encanta anar més enllà del que normalment la societat ens vol donar. I si és això feminisme, sí, soc feminista. Però no m’agrada encasellar-me.
No sé si soc feminista, mai he sigut de posar-me en un grup “ista”. M’encanta parlar-ne, m’encanta trencar motlles i si és això feminisme, sí, soc feminista.
MT. Què et sembla el projecte SomDones?
BT. Jo crec que aquesta iniciativa, que no sé si us definiu feministes o què, però, em trobo totalment partícip. Perquè soc dona i perquè m’interessa el tema de la dona. M’interessa compartir amb dones idees i compartir sentiments. I llavors tot el que m’expliqueu que feu em sembla genial. Compartir vivències, compartir opinions i trobar-se. Jo dono la meva veu aquí a la vostra idea perquè la comparteixo totalment.
MT. Moltes gràcies Benedetta per l’entrevista i per les teves reflexions
Podeu escoltar l’audio de l’entrevista a: